He deixat el càrrec de regidor després de 6 anys. Per a mi representa buidar una cadira de les 10 que hi ha la sala de plens. Un plenari que, en el cas de Bellvei, només és la burda escenificació d’una paròdia democràtica.
L’experiència com a regidor m’ha portat a valorar la necessitat d’un procés de reflexió sobre el paper que els ajuntaments i sobretot els plens municipals han de tenir en la pràctica de la democràcia i la importància en el desenvolupament d’una societat sanament participativa.
Però aquests criteris són paper mullat per un alcalde que considera el quart de segle de govern com una qualitat producte de la confiança dels seus votants. Res més lluny de la realitat. Tots sabem el nom que se li dóna a un sistema que funciona a dit on no són necessaris ni plens ni regidors.
Quantes persones durant aquest temps no haguessin pogut aportar idees i millorar la situació d’un municipi que fa aigües per tots costats, portat per les dèries d’un personatge d’opereta que ha construït un mur de ciment entre la gent capaç i la seva cadira.
L’alternativa és un element indispensable per provocar la diversitat en les opinions i sobretot en l’evolució de les idees i la societat. En un govern obsolet i arcaic plagat de costums cada vegada més encartonats, l’alternança d’idees i d’opinions és impensable. No és hora ja que Bellvei desperti d’aquest llarg ensopiment?
