Entrevista amb el Llorenç Avinyó a "La Factoria" de tv. el Vendrell

Entrevista a TV el Vendrell pel Llorenç Avinyó

Capses buides

Les inversions en els plans residencials han minvat considerablement. A més de la poca demanda, també ho han fet per la baixa rendibilitat, donades les condicions d’habitatge protegit i concertat, i del nivell d’urbanització més elevat. Ara el capital prefereix cercar els polígons de magatzems (dits “industrials” o, més eufemísticament, “parcs empresarials”): hi ha menys costos d’inversió, menys traves burocràtiques i, en principi, és més fàcil llogar o vendre naus. Així neixen polígons de contenidors, i s’aproven plans de logística on es col·loca el capital errant a l’espera del bon temps.

Ara toca fer capses. Aquesta situació, a la llarga, forçarà la necessitat d’omplir els contenidors de qualsevol cosa, sense solta ni volta, que serveixi per nodrir aquest capital. Casos com les poblacions del Vendrell i Bellvei, ara unides per un continu urbà de capses repetitives, fan por i pena. És com si en una sabateria s’exposessin només les capses a l’espera de la demanda de sabates, encara per fabricar. Mentrestant el paisatge va canviant. La mentalitat d’alguns municipis de pretendre fer creure que a més estan lluitant contra la crisi econòmica, clama al cel i posa en evidència que qui pensa no fa i qui fa no pensa. Un món de caixes buides ens envolta, tan buides d’activitat i de contingut com les decisions dels qui les avalen.

La pobresa d'esperit

Els ajuntaments estan escurats, alguns arruïnats. La crisi ha posat al descobert els dèficits històrics i el fals finançament que representa tirar de la construcció, una arma de doble tall. El paper dels ajuntaments és més important que els diners que reben.

Ells són qui estan en contacte directe amb la gent i coneixen amb detall les seves necessitats i els valors del seu territori. L’autoria local dels programes socials, culturals, d’estratègia econòmica a petita escala resulten inqüestionables, però fa massa temps que des de dalt no es fa cas de les seves justificades reivindicacions.

D’altra banda, al sistema municipal li manca una seriosa actualització dels seus mecanismes de funcionament als temps que corren. No es pot fer front als problemes globals amb solucions estrictament locals. La lluita contra l’atur no pot fer-se des d’un sol ajuntament, i menys utilitzant mecanismes que afecten negativament un àmbit més gran que els seus propis límits, com el cas de la logística, ja que genera l’efecte contrari: enfrontaments i desequilibris.

Si volem potenciar les pròpies capacitats i una autèntica política d’estalvi només hi ha un camí: aprendre a col·laborar entre municipis i dissenyar xarxes de relacions territorials comunes més enllà dels protagonismes polítics localistes d’individus i partits.

El desembarcament logístic al Penedès

Les conclusions del document del Catàleg de Paisatge per al Baix Penedès són:

De prosseguir les dinàmiques territorials recents i donat que la Plana del Baix Penedès es troba situada en el principal corredor de comunicacions de Catalunya en una posició de ròtula entre Barcelona i Tarragona, sembla que en el futur més immediat és pot produir una continuació de les tendències observades recentment: disminució de l’espai agrícola, el creixement de l’espai construït i la progressiva fragmentació de l’estructura del mosaic paisatgístic. El projecte del CIM del Penedès és el factor clau per l’evolució del paisatge, ja que l’increment de llocs de treball que es preveu pot convertir- se en un factor d’atracció de població i, per tant, pot comportar l’increment de la urbanització, ampliant els nuclis de població més propers, fent perdre la identitat i les característiques dels pobles. L’eix de l’AP-7 i l’AP-2 afavoreix que els polígons industrials se situïn al mig de la Plana, fet que pot fer incrementar la població dels pobles i les urbanitzacions situades al voltant. L’augment de població en zones on el transport urbà és molt deficient, comportarà una major dependència del cotxe. Aquesta dependència del transport privat farà que la xarxa de carreteres cada vegada sigui més transitada, i que per tant, s’ampliïn les infraestructures viàries existents, amb impactes directes i indirectes sobre el paisatge.

(pàg. 33 de la memòria de l’avanç de pla director urbanístic d'infraestructures viàries i ferroviàries del Penedès extreta del catàleg del paisatge del PTPCT)

S’està preparant el desembarcament logístic massiu al Penedès. Segueix llegint..

Proposta per un model de territori Penedès

Una proposta alternativa al model de territori Penedès que se'ns ve a sobre ..

Convidats de pedra

Obama té problemes per instaurar un servei bàsic al seu país: La sanitat gratuïta per a tots els seus conciutadans. Surt al carrer i fa molts kilòmetres per a convèncer a la gent. Aquí, quin polític ho fa? Tot i que estem a seixanta kilòmetres dels centres de decisió. Encara és hora de veure’n algun de prop per convèncer-nos de les bondats del Logis, del Pla Director, del Pla Territorial o rebatre’ns la Vegueria Penedès. Tot al contrari, eviten tant com poden la participació ciutadana que les mateixes lleis democràtiques emparen i promulguen.

La collita del vot cada quatre anys els és suficient per alimentar la seva prepotència. “Per collons!” imposaran les seves cabòries, convençuts que la seva raó és única. Ben lluny d’això els confiats ciutadans esperen en va que els seus suggeriments, les seves al·legacions, els seus arguments raonats amb seny i coneixement siguin, per un moment, valorats per l’administració. Però sempre s’obté un “no” i en la majoria del casos, ni resposta. Després surten als mitjans i, amb tot el sarcasme, acusen la societat civil que intenta participar en els processos democràtics, de bandes “nimbys”, instigadors de la “cultura del no”. Ells, els que practiquen despòticament la cultura de la negació a la participació ratllant la dictadura. Quan el dret a decidir serà vigent a la nostra societat democràtica?

El Pilar de Juliol (Síntesi de l'adéu a una cadira)

He deixat el càrrec de regidor després de 6 anys. Per a mi representa buidar una cadira de les 10 que hi ha la sala de plens. Un plenari que, en el cas de Bellvei, només és la burda escenificació d’una paròdia democràtica.

L’experiència com a regidor m’ha portat a valorar la necessitat d’un procés de reflexió sobre el paper que els ajuntaments i sobretot els plens municipals han de tenir en la pràctica de la democràcia i la importància en el desenvolupament d’una societat sanament participativa.

Però aquests criteris són paper mullat per un alcalde que considera el quart de segle de govern com una qualitat producte de la confiança dels seus votants. Res més lluny de la realitat. Tots sabem el nom que se li dóna a un sistema que funciona a dit on no són necessaris ni plens ni regidors.

Quantes persones durant aquest temps no haguessin pogut aportar idees i millorar la situació d’un municipi que fa aigües per tots costats, portat per les dèries d’un personatge d’opereta que ha construït un mur de ciment entre la gent capaç i la seva cadira.

L’alternativa és un element indispensable per provocar la diversitat en les opinions i sobretot en l’evolució de les idees i la societat. En un govern obsolet i arcaic plagat de costums cada vegada més encartonats, l’alternança d’idees i d’opinions és impensable. No és hora ja que Bellvei desperti d’aquest llarg ensopiment?

L’adéu a una cadira

He deixat definitivament el càrrec de regidor de l’ajuntament de Bellvei que ocupava des de l’any 2003 com a portaveu del grup independent de l’Entesa per Bellvei.

Un càrrec públic no és res més que cobrir un lloc en l’espai social i, habitualment serveix per desenvolupar unes tasques al servei de la societat. No tothom ho entén així, és clar. Però en el meu cas no representa altra cosa que deixar d’ocupar una cadira de les 10 que hi ha la sala de plens. Tota la tasca desenvolupada i les millores aconseguides en nom de l’Entesa, des del 2003, s’han materialitzat fora de l'àmbit plenari. Un plenari que, en el cas de Bellvei, només és l’escenificació burda d’una paròdia democràtica.

L’experiència com a regidor m’ha portat a valorar la necessitat –no només al meu municipi, el què passa aquí, passa al veí- d’un procés de reflexió sobre el paper que els ajuntaments i sobretot els plens municipals han de tenir en la pràctica de la democràcia i la importància en el desenvolupament d’una societat participativa.

Però aquests criteris són paper mullat per un ajuntament que considera el quart de segle de govern com una qualitat producte de la confiança dels seus votants. Res més lluny de la realitat. Tots sabem el nom que se li dóna a un sistema que funciona a dit on no són necessaris ni els plens ni els regidors. Quantes persones durant aquest temps no haguessin pogut aportar idees i millorar la situació d’un municipi que va a la deriva democràtica portat per les dèries d’un personatge d’opereta que ha construït un mur de ciment entre la gent capaç i la seva cadira.

Seguir escalfant una cadira buida de contingut no té sentit. És més enriquidor participar en equips on la col·laboració i les idees creatives estan per damunt de l’enveja, la vulgaritat i la gelosia política que generen monstres i on no s’accepten més opinions que les pròpies.

Confio que l’arribada d’una altra persona en el meu lloc tingui un sentit renovat davant l’adversari polític, perquè el nou regidor té molt a dir i noves maneres d’expressar-se. Tot i saber el pa que s’hi dóna, ningú sap com serà el futur.

L’alternativa és un element indispensable per provocar la diversitat en les opinions i sobretot en l’evolució de les idees i la societat. Però en un govern obsolet i arcaic amb els mateixos costums, cada vegada més encartonats, l’alternança d’idees i d’opinions és impensable. Desitjo molta sort al regidor entrant, en Pep Solé Armajach, en la seva futura tasca, i li ofereixo la meva col·laboració incondicional.

2022

Es comenta que aquesta vegada no valen les solucions passades, ara s’ajunten moltes coses. El món ha descobert l’engany d’un sistema econòmic pervers que amaga la destrucció. Els moviments antiglobals fa temps que ho denuncien, els astròlegs van més enllà. José Royo, en el seu bloc “astrologiadelser.com” afirma: “Tant si ens fixem en el calendari maia, com si parlem d'un canvi d'era, com si considerem altres fonts, la conclusió és la mateixa: estem acabant un cicle i iniciant-ne un altre que afecta a tot el planeta. Parlaríem d'un procés plutonià de mort i renaixement on el vell es resisteix a morir mentre que el nou pugna per néixer.”

continua..

El tren perdut

Els trens no van, els que agafem cada dia, s’entén. Els altres, de conya. A vegades trigues menys per anar a Madrid que a Barcelona. No hi ha dret! Mira que en fa d’anys es va dir, per activa i per passiva,  quan el moviment “COPALTAV” i els aleshores “progres” d’Iniciativa insistien en demostrar que les inversions cap a l’AVE deixarien rodalies desemparades. Llavors, els grans mandataris locals defensaven l’AVE per damunt de tot. Com qui adora la vaqueta d’or ens enlluernen amb paraules màgicament buides: sostenibilitat, creixement, progrés, qualitat de vida, AVE..      continua..